dilluns, 17 de març del 2008

Records de viatges

Elinkin. Cassamance
Ziguinchor, vol dir la ciutat que plora

Es la capital de la Cassamance, per a mi la regió mes bonica de Senegal.
La vegetació es molt frondosa els formagers(ceiba), arbres que poden arribar a fer mes de trenta metres son espectaculars, la part del tronc que toca al terra podria ser l’obra de qualsevol escultor contemporani, els arbres del seu voltant encara que siguin alts semblen arbustos. Una vegada a Ghana varem anar en una reserva on havien posat entre un arbre i l’altre una mena de ponts fets amb cordes(a 30 m. d’altura), l’invent em va sembla una tonteria però era una volta per fer agafa vertigen a qualsevol. Es diu que quan neix un noi la família ha de plantar dos formatge, un es per quan sigui gran fer-se la piragua, que se suposa que serà el principal mitja de guanyar-se la vida. També hi ha molts mangos, que quan hi ha el fruit penjant de les llargues tiges semblen els adorns del arbres de Nadal. I els baobabs tan grans i tan estranys!! , sembla’n arbres plantats de cap per vall les seves copes son com unes immenses arrels que s’enfilen cap el cel. Palmeres molt altes, terra vermell, manglars per a tot arreu i rodejant-ho tot l’Atlàntic amb les seves immenses platges, on el sol es pon al mar, on el mar passa ràpidament de ser dols i tranquil a bramar com un immens animal ferit.
I el riu Cassamance que te un delta tan immens que quan hi navegues en alguns llocs sembla el mar. Amb els seus petits poblets de pescadors on nomes si pot anar per el riu i també la bonica illa de Karabane.
Cassamance esta al sud de Senegal i te frontera amb les dos Guinea Bissau i Conacri i a mes esta separada del nord de Senegal per un altre país, Gàmbia. Cassamance sempre ha lluitat per la seva independència, molt sovint amb guerrilles armades, ara des del any 2004 esta tranqui-la. El problema te l’arrel, com moltes lluites d’Africà , en el temps de la descolonització. Ja que com Guinea, estava colonitzada per els portuguesos, Senegal ho estava per els francesos, i els portuguesos es van vendre la Cassamance al francesos, es per això que Ziguinchor plora perquè no ha estat ni tan sols guanyada ha estat venuda.
Hem acabat el viatge. Penso anar continuant el blog, sovint però no diàriament.


3 comentaris:

Marali ha dit...

preciós i poètic aquest post Magda. La ciutat que plora perquè va ser venuda, trist, molt trist.
Ens truquem, vale?
Petons

Josep Rof Rof ha dit...

hola magda, en els teus relats d’africà son tant èxplicits que es com si m’hi passeges... al dit gruixut de la ma esquerra i duc un braçalet doblat en forma d’anell i a la monyeca de la dreta dos collarets doblats els ha fet la meva consogra del senegal. Els porto quasi fa dos anys i amb sento orgullós quant pregunten “mira’l ell que modern” res me’ls envia la consogre! Solen quedar tallats... no tothom te un gendre senegalès oi? josep

magda i xavier ha dit...

Hola bonica.
Estic contenta que t`hagi agradat el meu post.
Anem a Serrat ens truquem per sopar la setmana vinent


Jrrof
Dons felicitats de tenir una família senegalesa, asclar que hi ha de tot però en general son molt simpàtics i també molt guapos. Tens algun net o neta mig senegalès??