dimarts, 17 de març del 2009









Tabarka 17 de març 2009
Enamorats de Bizerta, hi hem pasat tres dies, i encara hi tornarem.
"Nota aclaratoria: Hem escrit que Bizerta ens recorda Colliure, hem de fer un aclariment, els cinc cents metres a la rodona del port vell de pescadors hon s'hi troba la fortaleça, el barri antic i la vella medina anmurallada i amb un parell de salons de te". Darrrera de tot aixo hi ha una ciutat de mes de cent mil persones moderna, comercial i dinamica amb un gran port comercial i una platja amb un aigua transparent que dona goig de veure.
Per coneixer les terres del nort hem llogat un coxe per un parell de dies, recorrem les montanyes esquixades de petits poblets, la carretera general dista uns 15 km. del mar aixo vol dir que hem de anar fent incursions en carreteres locals, que sovint no semblen ni carrateres. Al final d'una d'un sol carril arribem a Houichet, poble petitissim, entre les montanyes i el mar, hi trobem una gent molt acollidora i coincidim en l'hora de la cuita del pa, ho fan en uns forns molt rudimentaris de fang, situats entremig de les cases del poble, les dones porten el seu pa preparat per cou-rel, hi ha un gran enrrenou, en veu-rens totes les dones volen regalar-nos un pa, a pesar de les nostres negatives sortim del poble plens de pans , habent-nos fet abans la fotografia de familia amb la meitat de la gent del polble , en aquestes terres pocs parlen frances, per el que ens comuniquem amb gestos i molt bona disposicio. Ens diem adeu amb cridories i al.legrois.
Com es habitual hi ha persones que van caminant, i esperen transport a la cerretera, nosaltres no som meing i al primer que trobem el carreguem, es un avi que ens diu que va al seguent poble, nomes parla arab pero l'hem entes, a pocs kilometres n,hi ha un altre, el que ve amb nosaltres diu que parem i ens fa l'universal gest del dit index al costat del fron fent girar la ma , ens queda clar que el segon passatger esta" pirat", pero tambe el carreguem, al cap d'un ratet hem toca l'espatlla, ja ha arribat pero ens diu que el "pirat" continua amb nosaltres, com podem li diem que s'el quedi ell, nosaltres en frances i ell amb en arab i cridant molt,que es el que solem fer cuan algu no ens enten; pero no es que siguem sorts sino que es que som estrangers.
Mes endevant trobem una familia, un matrimoni am dugues criarures, tambe els pujem, quan baixen en el poble seguent, amb molt bona voluntat ens orienten cap el nostre proper desti Cab Serrat,(no es un herror, es una coincidencia). Una platja molt bonica hon hi pasem una estona, surt un xicot i ens pregunta si volem menjar, ens ofereix uns peixos a la brasa i calamars amb suc, aprofitem per dinar-hi, per deu euros hem dinat com uns reis, ja a la tarda continuem ruta cap a Sidi Mechrig,Nefza i Tabarka hon ja hi arribem de vespre, instal.lats en un bonic hotel, sopats i cap a dormir.

1 comentari:

Marali ha dit...

Ja se us està acabant oi? quan torneu, dijous-demà? truque-me eh guapos. Enguany no us podem venir a rebre doncs no podem deixar l'avi sol. Fins aviat, molts petons