dilluns, 9 de març del 2009



Houmt-Souk, illa de Djerba 9 març 2009

Apunts culturals

Nota antropologica:
Es un pais musulma pero amb una certa deriba cap al laicisme, quan desdels altaveus del minaret de la mezquita els criden a l'oracio, no mes es veuen anar-hi cuatre avis, l'equivalent a les nostres yayes "beates". L'actitud de la resta de gen que hi ha per els carrers es que s'els escolten xiulant.

Nota gastronomica:
El primers dies ens va semblar que ens costaba aconseguir cous-cous,pero carai si l'hem aconseguit ja fot tres dies que en menjem cada hora d'apat, en l'hotel de Matmata que hi hem estat en regim de tota pensio a cada apat hi ha el mateig menu, bo i abundant, per dinar i per sopar els plats son els mateixos.
I els postres?......Practicament a tot el pais ens donen els mateixos postres, uns pasticets de farina i mel, farcits de datils, dinar i sopar, son molt bons, un primer cop, un segon cop, i un tercer....i aixi fins que penso que si segueixen donant-nos-en acabare per mosegar un cambrer.

Hotel Marhaba, Matmata el de les fotos, trogloditic, tipic, pintoresc, acollidor.El poble maquisim i dins d'un paisatje extraordinari.
Nota sanitaria:
El water petit d'aproximadament 70x70 cm. un cop ets a dins per poder tancar la porta tens d'estar aixarrancat amb el sanitari entre les cames; si no hi has entrat d'esquena, cosa que es normal, per girar-te hi aseuret a la taça del water s'han de fer autentics exercisis d'acrobacia; un cop asegut despres de molts esforços els genolls et toquen a la porta, l'esquena apreta el dipositi al inclinar-te per fer un xic de força el fron toca a la porta i el nas s'apintala a la maneta de tancar, un cop enllestit es recomanable estirar de la cadena amb la porta oberta, dons surt aigua per tot arrreu i el terra queda negat.


diumenge, 8 de març del 2009








Matmata 8 de març 2009
De Tozeur atravesem el Jott El Jerid, mar de sorra, sal i aigua uns 50 km. de carretera plana, recta i aixecada un parell de metrs sobres el nivell del desert. Kebili,Gabes, Matmata canvis de vehicle, d'estacions de busos i taxis compartits, ens sembla que ja hem arribat, dons no, estem a Matmata "nouvell", falten 12 km. per arribar a l'antic poble de Matmata, agafem un altre tranport i en hi acabem d'arribar, es acollonant, com si estiguesim en ple paisatge de la passio. No es el lloc hon Jesucrist va perdre les espardenyes, sino que es hon se las va comprar.
Anem a l'hotel que segons la guia es interessant, es un hotel trogloditic, com moltes cases d'aquest poble , la nostra habitacio esta dos pisos per sota terra, te el numero 13, pero com que no som supersticiosos perque porta mala sort, ens hi quedem sense manies
Avui ens hem aixecat d'hora al mati i hem anat a fer una excursio per les montanyes fins al poblet Haddej a cinc hores de cami a peu, anar i tornar. Es molt petit, agricola i tranquil, aqui van filmar-i la famosa escena de la crucificcio en masa de la pel.licula de Monty Pyton "La vida de Braian", encara que ningu sembla sapiguer-ho. hem rigut nomes d'imaginar-nos les pereipecies dels Payton foten l'animal per aquestes terres.

divendres, 6 de març del 2009









TAMERZA 6 març 2009
El lloc , el paisatje, les panoramiques tot es molt bonic i impressionant, pero sembla que el desert no ens vulgui, hem fet escursions a peu per les rodalies de Tamerza cami de Midès, lloc hon van filmar "El paciente ingles", pero el temps i la temperatura ens estan tocan el nas, especialment el vent que genera unes tempestes de sorra que redueixen la visibilitat a uns quants metres, fan cau-re les branques seques de les palmers , pero hi ha un avantatge , que tambe fan caure datils que son bonissims. De moment cambiarem de çona i ens anirem cap a la part est del desert cap a Matmata a veu-re les vivendes subterranies,"si dios y el tiempo lo permiten". Com anem fent fins ara un cop alla decidirem el que i cap on anem, ja continuarem informant sempre que sigui possible.
El nostre pas inmediat sera dema al mati agafar un tranport col.lectiu cap a Gabes i Matmata.

dilluns, 2 de març del 2009









Tozeur 2 de març
Hem estat uns dies a les illes Kerkennah, planes com un billar, tenen setce pobles, de les dinou illes que hi ha nomes dues son les habitades, les altres son molt petites, fins hi tot en algunes nomes hi ha una palmera, semblen un oasis de sorra i palmeres en mig d'un mar sempre pla, es un lloc d'una tranquilitat absoluta, en un pais molt agradable d'estar-hi.
Avui, palliça important, de Remla a les illes amb un mini bus vuit places cap al ferry, amb el ferry a Sfax, amb un altre vuit places 4 hores fins Gafsa i cambiant altre volta de transport una hora imitja mes fins a Tozeur. Per fi a les portes del dessert .
No hem fet estades entremig perque no es massa atractiu , pero el paisatje es realment bonic, tot ple d'olivers i amatllers florits.
La foto de la Magda va dedicada a la seva mare i al Moi.

divendres, 27 de febrer del 2009




Mahdia. 27 febrer 2009
Continua el fret pero ja fa sol, arribar a Mahdia es com descubrir que als turistes sens pot mantenir a ratlla, el poble antic esta instal.lat en una petita peninsula en la que nomes hi ha un petit hotel molt basic que es hon ens hem allotjat, el poble es encantador tot ell es una petita medina, amb una singularitat que no habiam vist en cap altre lloc, el cementiri esta situat al lloc mes bonic que un es pugui imaginar, a mes s'escampa per tots el indrets no edificats de la vila, sembla mes un jardi que un altre cosa, les tombes son a rras de terra i les dones s'hi asseuen a pasar l'estona soles o en companyia fent petar la xerrada.
Fora d'aqui a uns dos kilometres s'esten un mun d'hotels i apartaments d'una gran çona turistica.
Dema anem cap a Sfax per agafar un ferry per anar a les illes Kerkenna. Motiu per el que som a Tunissia, dons varem veu-re en un programa de Talhasa un reportage d'aquestes illes i els pescadors de pops i en va fer il-lusio ser-hi en directa.

dijous, 26 de febrer del 2009




Tunez capital, 25 febrer 2009
Arribats, instal.lats, mullats, menjats i dormits a punt d'agafar un tren cap a Mahdia a la costa al sud de Tunez capital.
Fot força fret i plou un quart d'hora si i un quart d'hora no, avui sembla que fa sol pero els del "lugar" ja ens han advertit que aixo de la pluja es el que toca per l'epoca, ho anirem veient.
Be hem comensat de nou aquest blog per comunicar-nos amb els amics i parents per que sapigueu de nosaltres.
Les fotografies son de l'hotel, la medina i el cafe del teatre que i fan un delicios cafe turc.

divendres, 20 de febrer del 2009