dimecres, 9 d’abril del 2008

Records de viatges





EL SOMNI AFRICA

El somni Africà és que tothom vol marxar-ne. Aquí, hem refereixo al l’Africà negra.
Les persones de menys de trenta anys casi tots volen el mateix. Si els hi dius que no ho facin amb “pateres” que es molt perillós et diuen que no hi ha cap mes manera de fer-ho. Es impossible aconseguir passaport, visat, contracte de treball o bitllet d’avió, que els hi sortiria més barat i no els extorsionaria cap màfia.
La veritat és que Africà cada any que passa està molt pitjor. La sensació que hem dona es que es un continent esgotat. Com pot sortir se’n ? no ho se pas.
Les dones treballen fort per el futur, no volen que els seus fills hagin de marxar. Els micró crèdits les ajuden força, però n’hi ha pocs. Casi totes les agudes que arriben aquets països son de missions ONG o particulars.
I els governs?.Son responsabilitat del mon desenvolupat aquets països?. Fins fa poc hi havien tingut molt a veure. Al Africà s’hi anaven a buscar els homes mes forts per esclaus. Un mercat que va enriquir a molts blancs i a ells els va deixar una població mol feble.
Desprès es va veure que hi havia bona terra i bones mines. Com que res tenia amo,a molts llocs el terra es del que s’hi fa la cabanya o el treballa, va passar tot a ser propietat dels governs colonitzadors que varen vendre els terrenys als seus súbdits. Així varen passar les cabanyes on vivien a no ser seves sinó dels que havien comprat la terra i ells varen passar a ser súbdits britànics, francesos, belgues etc..Cosa que els va portar a tenir l’obligació de lluitar durant les dos guerres mundials com qualsevol ciutadà de aquets països.
Desprès els governs varen decidir marxar-ne. Deixant un bon problema per els seus colons i per fer governables uns països en que no hi havia gen preparada per tirar-los endavant. Sempre les persones que han estudiat no tornen o en marchen, encara ara passa el mateix.
Desprès per si fos poc varen anar surtin una seria de governants alguns totalment al·lucinats. El mes representatiu va ser l’Amin Dada, i altres. Tots ells han arrambat amb tot el que poden, inflant les seves contes en qualsevol país estranger i deixant els seus països totalment a la misèria i molts també al mig de unes guerres ètniques totalment salvatges. Moltes vegades s’han enderrocat els presidents, però els diners mai no han tornat als països, han continuat a les seves contes al estranger. Nou govern amb els mateixos resultats. El poble mes fotut cada vegada.
Tot això i moltes coses més és el que fa que Africà estigui com està.
Els africans no parlen del passat però volen un futur. La majoria de la població nomes te una cabanya de uns 10m quadrats un llit un armari una cassola un gibrell i una galleda. Menja arròs amb salsa i poca cosa mes. Als pobles alguna que altre TV hi ha. I a la tele, com a totes les del mon les pel·lícules i series que hi fan no son de poblats on les persones tenen quatre coses.
Saben que si es queden tindran poc mes del que tenen.
Saben que: Si no es moren en la travessia “treballaran com negres per viure com blancs”. Que ho passaran difícil, ja hi estan acostumats. Que enyoraran el que deixen allà tota la seva vida. Que els hi serà difícil acostumar-se a viure aquí. Que tindran que aguantar mols impertinents que els miraran malament que els hi diran negres de merda i poder altres coses molt pitjors. Però també saben els seus fills tindran millor futur. Que pot ser podran enviar algun diner als seus pares. I que mai mes no es moriran per un mal de queixal per una nafra infectada o per qualsevol enfermetat que pot curar una simple pastilla.
No sé si seran mes feliços. Però si que sé, i ells també ho saben. Que tindran mes coses. Que els seus fills aniran a l’escola. Que la seva esperança de vida no serà de 38 anys si no de 80. Que tenen tot el dret del mon a obrir-se camí i que nosaltres no tenim cap dret a tallar-los hi el pas.
La arribada massiva d’immigrants es un gran problema per Europa i cada vegada ho serà mes. Però la solució tenim que exigir-la als governs no als immigrants.

1 comentari:

Marali ha dit...

Molt maca la proclama en defensa de l'Àfrica, els privilegiats nascuts en paisos desenvolupats hauriem de avergonyir-nos de tenir oblidada l'Àfrica que va estar font de riquesa durant molts i molts d'anys per aquest paisos. El que m'agrada és el final, s'ha de demanar solució als governs no als immigrants.
Criatures guapíssimes i dones també molt guapes.