dilluns, 4 de febrer del 2008

PERQUE SENEGAL?


Fa cinc o sis anys varem estar-hi però aquell viatge volíem fer el trajecte de Dakar a Bamako amb tren , dos dies i dos nits, un viatge dur però molt intens. Anàvem a casa del nostre amic Bocard , al país Dogon a Mali, a passar la festa del Tabaski així es com s’anomena la festa del xai, que es fa a tots els països on hi ha musulmans i Mali com diu el Bocard son 70% musulmans el 30% cristians i el 100% animistes. Perquè quan hi havien anys de fam, els únics que tenien menjar eren els religiosos i els hi donaven a canvi de....... per tan es passaven a qualsevol de les dues religions , però els seus ancestres continuen sen animistes.
Tinc que dir però que he conegut religiosos realment altruistes que han deixat la seva vida a Africà sense demanar res a canvi .
El Tabaski dura 3 o 4 dies depèn de la collita per tan dels diners. El dies abans de la festa hi ha xais vius per tot arreu , poden anar a comprar-lo a molts km de casa i clar desprès bé el transportar-lo i els trens, busus, taxi brus, taxis petits, bicicletes, burros.. tot va ple de xais vius un verdader “sidral”.
El primer dia de festa comença amb una pregaria multitudinària, no es fa a la mesquita sinó en un gran descampat als afores de Bandiagara on arriba gent de tots els voltants, alguns es passen tota la nit caminant .
Desprès els homes maten el xai i les dones el cuinen. La matança es sempre seguint un ritual molt rigorós es anguniosa com la mort del porc o de qualsevol altre animal.
La gran fartanera es fa en el pati de les cases, a Mali la família viu tota al mateix lloc en uns espais de uns 8m. un al costat del altre, que casi nomes son per guardar coses o dormir-hi algunes vegades, al davant hi ha un porxo que es on dormen si fa calor i un gran pati comú que es on es fa tot, cuinar menjar i passar l’estona.
Els dos o tres dies següents la família es parteix amb grups, uns es queden a casa esperant les visites dels amics o altres parents i els altres surten i van a les cases de tots als amics o parents i desprès canvien els torns els de casa surten i els altres es queden a casa. Lo que amb va cridar molt l’atenció va ser lo mudats que van, Les nenes jovenetes
surten d’aquelles cases de fang com si sortissin d’alguna casa de la pel·lícula “Lo que el viento se llevo” amb els vestits blancs amb puntes , pameles, mitjons blancs calats i amb llacets . Les mes grans amb draps de mil colors lligats al cap amb uns esplèndids tutús i algunes amb uns pentinats tan bonics que deixen bocabadat. Els homes també es vesteixen amb el millor marabú.
Dons bé per això va ser per el que varem marxar de la Casamance (Senegal) mes rapit del que hauríem volgut i per això i tornem.
La foto es d'Ende




6 comentaris:

RosaMaría ha dit...

Qué interesante tu crónica! Me recuerda un poco la matanza del cerdo aquí en Galicia para el mes de Noviembre. Un hermoso viaje y una foto buenísima. Saludos

Marali ha dit...

Hola vells, Magda per ser que l'escriure en català no és "lo teu" has fet un post mol llarg i molt maco, amé i descriptiu, m'agradat molt. Ens veiem

Maurici ha dit...

Et visito mitjançant el blog Marali que et té enllaçada. Escolta, molt interessant tot això que expliques, et felicito, quina sort poder viatjar i veure món, seguiré viatjant virtualment a través de les teves cròniques.

magda i xavier ha dit...

Rosamaria.
Gracias por la visita. Puse nombre al Perito.

Marali.Hola estimade tu sempre em mires amb bons ulls.

Saltenc.
Gracies per la Visita he fet una ullade rapide per el teu blog. Bona musica, hi tornare

magda i xavier ha dit...

Rosamarìa.
Viste le puse nombre al Perito.

Marali.
Estimade tu sempre amb mires amb bons ulls.

Saltenc.
Gracies per pasar per el meu blog.He donat una ullada per el teu,molt bona musica, hi tornare

magda i xavier ha dit...

Rosamaría. Marali, Saltenc
Com pudeu veure no es que domini molt bé l'asunto.
Creia que no havia passat el misatge i ho havia fet