Records de viatges

EL TEMPLE DAURAT DE DELHI.

Ahir va fer 23 anys que hi va haver la massacra, en el Templa Daurat d’Amristar. on hi varen morir mes de 1000 sijs, entre ells el seu líder espiritual. Estaven armats i tancats dins del temple com a senyal de protesta per reafirmar, entre altres coses, la seva voluntat de independència . El govern on la primera ministra era Indira Gandhi va ordenar l’assalt al templa. El octubre del mateix any Indira moria assassinada per uns sijs de la seva guàrdia personal.
Recordo especialment els fets perquè per això varem tenir que suspendre el nostre primer viatge a l’Índia que varem fer el any següent.

Els anglesos varen donar d’independència a l’Índia el 1947. No es posaven d’acord en
qui havia de ser el primer ministre, els hindis volien el Neru, els musulmans el Jinnah.
Varen decidir partir l’Índia per la meitat crean un nou estat Pakistan-Bangladehs per els musulmans. El mateix estat un al est i l’altre al oest separats uns dos mil kilòmetres i la India al mig.
Encara que els musulmans eren la minoria el Gandhi va dir que abans de partir-la fos el Jinnah el president. Però el Gandhi era el gran pare de la nació d’ideòleg el filòsof l’home de la no violència. Va aconseguir mes coses per l’Índia que tots els politics junts. Per les seves creences es jugava la vida però no volia ser polític. Els politics com sempre abans es el poder, el poble es el mitja per aconseguir-lo

A l’Índia abans de d’independència no hi havien problemes ètnics, convivien hindis musulmans sijs tamils ... cada un amb la seva religió i les seves costums però sense problemes. Aparti de la partició els morts varen ser a milles i encara no han parat

El temple Daurat d’Amristat no hi hem estat ja que dos vegades que hi hem passat no ens han permès baixar del tren. Una vegada, ja sabíem que no podíem estar a la ciutat però el Xavier va baixar del tren per anar a comprar menjar a les parades de l’estació i un policia el va fer pujar ràpidament dient-li que ell ens portaria el que volíem però que no ens moguéssim del tren.
El temple de Delhi diuen que es el germà petit del d’Amristar. Es un lloc que ens agrada anar. Es molt acollidor i com que veuen que som estrangers ens donen la benvinguda i a partir d’aquet moment passem a ser els seus invitat. En el temple a mes del lloc d’oració hi ha una gran cuina on fan chapatis per donar a qui en vulgui , els peregrins poden estar-hi tres dies allotjats. També hi ha un espai descobert amb una mena d’estany per que vulgui fer les ablucions i rodejat de uns porxos on pots fer-hi el té i una bona xerrada. Es un bon lloc on es passa una bona estona.