Senegal

Cap Skirring 19 de febrer

Varem arribar a Diembering en un coxe col.lectiu. Anem a veure la Fina una missionera de Sabadell que fa 24 anys que és a Senegal, és escolàpia i com a tal va vindre a montar una escola però en vista de les mancances sanitaries varen posar en marxa una maternitat en la que van implicar-hi les matrones del poble que d'alguna manera ja feien aquest servei. Els hi varen donar material i més formació i ara son elles las que ho porten. Amb la Fina hem conegut a dues germanes africanes. Al ser diumenge, ens han pogut dedicar unes hores hem fet el dinar entre tots plegats i hem dinat junts, hem parlat dels temps dificils que s'havien viscut a Casamance. Ara fa 5 o 6 anys que està tranquil però hi havia hagut anys d'enfrontaments entre el govern i la guerrilla independentista.

Diembering està en un cul de sac al final d'una pista de terra a uns 20 km. de Cap Skirring, és un poble molt gran construit amb cabanes de fang i palla. La gent és molt amable, tot hom és vol comunicar amb nosaltres i ens fan tota mena de preguntes. Una dona que seia al portal de casa seva ens ha ensenyat la salutacio en llengua local, el iola. Tu saludes dient KASUMAI, i l'al-ludit respon KASUMAI KEP.

Passejant per les rodalies del poblat ens hem arribat a veu-re el mar, que es a un km. i mitg. Es una calurosa passejada per uns boscos d'arbres formager i unes dunes de sorra. L'oceà en aquest indret és molt brau i les ones

retronen molt fort i se senten des del poble.

Tornem a esser a Cap Skirring. Quan trobem internet ho aprofitem per conectar-nos-hi. Dema marxarem cap a l'illa de Karavanne. Abans no hi havia ni electricitat, però potser ara fins hi tot i trobarem internet. Fins la propera, els vells folls.