dimecres, 6 de febrer del 2008

Argentina





USHUAIA Terra de Foc
L’avió va començar a perdre alçada per aterra. El vent es va notar molt mes fort l’avió feia fortes sotragades. El mar era d’un color casi blaumarí ple d’escuma blanca de la cresta de les onades. Per megafonia ens deien que en 30 m. hauríem aterrat a Ushuaia i jo ho dubtava. L’avió va bandejar fins i tot parat. Vaig veure rètols que amb deien “Bienvenido al fin del mundo”. Bé era hora de canviar de xip, jo tan mediterrània ,feia 48 h. encara estava a BCN. I ara estava a la ciutat mes al sud de la terra. Totes les carreteres d’Amèrica es converteixen en una allà s’acaba la terra i comença l’Antàrtica el Pol Sud.
Els llocs on amb captiva la llum fan un impacte especial amb mi. La llum d’Ushuaia es misteriosa intrigant es com si t’invites a entrar en el desconegut sense por però amb mol respecte amb calma amb ganes de descobrir. I aquí va començar el nostre viatge de Terra de Foc i la Patagonia


1 comentari:

Marali ha dit...

Em sembla que va ser ahir a la nit o abans d'ahir, no ho se segur, que al 33 donaven un reportatge de gent d'Argentina i en concret de la Patagònia que és veu que ni ha molts aquí, i varen explicar de on ve el nom de Patagònia. Es veu que quan hi varen arribar els primers exploradors varen trobar unes emprentes a la neu de peus molt grossos i varen pensar que els habitants d'allà eren gent amb "patas" enormes d'aqui el nom de "Patagònia" en realitat les petjades eren grosses pels embolcalls de pells que duien pel fred.