dilluns, 23 de març de 2009








Granollers 23 març 2009
El diumenge a Tunes no ens va esser posible trobar un ciber obert, per el que acabem el bolg del viatge a casa en el moment d'arribar.
"Venim del nord, venim del sud............."
Tunissia es un pais petit. Hem vist paisatges, terres i persones i ens hem endinsat en les planes, valls, montanyes, desserts, platge, illes, poblets i ciutats.
Hem viatjat amb trens, busos, lougages, taxis, trenvies, coxes, ferrys i a peu, moltes caminades, per pobles i ciutats, escursions per platges, valls i montanyes.
Hem trobat gen amable, acollidora, simpatica, generosa i alguns (pocs) antipatics i racistes, d'altres (els meing) "espabilats" que han intentat enredar-nos.
Ens hem allotjat en hotels tipics, rustics, bonics, sencills i dels altres.
Hem menjat chawarmas, salades tunisiennes, tajines, harisa (molta harisa), olives, peixos, boxetes, pizzes i pastes, empanades i pastissos, molt pa i plats de tota mena. Esmorçars amb molt cafe, moltes llesques de pa molta mantega i melmelada. En restaurants, cafes, bars, barraques, local.lets de tots colors i ha sigut: sencill, pasable, bonet, bo i en ocasions molt bo.
Ara fent balanç veiem que com a tot viatge ha estat variat, diferent, enriquidor i en definitiva interessant.
Hos agraim la companyia que ens heu fet seguint el blog.
Com veieu el nostre catala continua siguent "macarronic" pero es el que hi ha.
Adeusiau.


dissabte, 21 de març de 2009











Tunes 21 març 2009
Desde Tunes ciutat, anem en una mena de tren metro trenvia molt practic rapit i barat a visitar les ruines de l'antiga Cartago a uns 15 km.. Restes puniques del segle II a. C. i moltes restes romanes dels primers segles de l'era cristiana. Es pot descriure amb tres paraules "im pressio nant" que diria aquell. En especial les villes romanes escampades per un bonic turo ple d'oliveres i xipres amb el mar al fons. Les termes romanes d'Antonio son d'una belleça i grandiositat espeterrant, aqui es veu com debia esser de potent aquesta societat "democratica" de l'antiguitat (i la d'esclaus que debien tindre per que uns quants visquesin com deus), com s'entreveu per la magnitud d'aquestes runes.
En aquest lloc els arqueolecs van trobar-hi a mes dels banys amb el "caldarium" çona calenta i el "frigidarium" çona freda, piscines, gimnas, sales de lluita, etc.i una estança semi circular am espais per a vuitanta persones, va resultar ser una letrina col.lectiva hon els patricis romans hi feien les seves necesitats en comunitat, debia ser una bona manera de "cohesio social" dit en l'argot dels nostres temps.
En un primer moment pot sonar rar, un cop ben pensat no esta tan lluny de les nostres costums, dons tambe en els hemicicles de la unio europea i el parlament america, i no solament vuitanta sino una bona colla mes de parlamentaris l'han "cagada" tots junts i d'una forma tan estrepitosa abocant-nos a una crisis mundial que ens pot portar a tots a la caiguda d'aquest " imperi" del ben estar que ens creiem que teniam.
Pasejant entremig d'aquestes pedres antigues, desdel temps d'Anibal fins als nostres dies, un pensa: "L'Anibal li diu a l'Asdrubal vols que et punxi amb un punxo i el poble li diu a l'Obama punxam pero a la buxaca no".




dijous, 19 de març de 2009












Tunes ville 19 març 2009
Desde Tabarca com a camp base i amb el coxe, anem a visitar les montanyes de Krumiria, la çona mes montanyosa del pais, com a punt mes alt l'estacio d'estiueig de Ain Draham, com es veu en les dues primeres fotografies amb un contundent toc kitch. Continuem cap a una petita vall hon hi ha el poblet de Hammam Bourguiba molt famos per el seu balneari.
El dimecres tornem a Bizerta i el dijous a primera hora del mati marxem cap a Tunes capital amb tren.
Recordant els paisatges vistos aquets ultims dies pensem que la sorpresa del nord ha sigut trobar les valls verdes com Suissa, ondulades com al pais vasc, els trens tan destartalats com a l'India i un fret com el que varem trobar a Terra de foc. Encara que ja se sap en els viatges sempre hi ha sorpreses. Dema pensem anar a Cartago (pedres romanes), ja hos en farem cinc centims.



dimarts, 17 de març de 2009









Tabarka 17 de març 2009
Enamorats de Bizerta, hi hem pasat tres dies, i encara hi tornarem.
"Nota aclaratoria: Hem escrit que Bizerta ens recorda Colliure, hem de fer un aclariment, els cinc cents metres a la rodona del port vell de pescadors hon s'hi troba la fortaleça, el barri antic i la vella medina anmurallada i amb un parell de salons de te". Darrrera de tot aixo hi ha una ciutat de mes de cent mil persones moderna, comercial i dinamica amb un gran port comercial i una platja amb un aigua transparent que dona goig de veure.
Per coneixer les terres del nort hem llogat un coxe per un parell de dies, recorrem les montanyes esquixades de petits poblets, la carretera general dista uns 15 km. del mar aixo vol dir que hem de anar fent incursions en carreteres locals, que sovint no semblen ni carrateres. Al final d'una d'un sol carril arribem a Houichet, poble petitissim, entre les montanyes i el mar, hi trobem una gent molt acollidora i coincidim en l'hora de la cuita del pa, ho fan en uns forns molt rudimentaris de fang, situats entremig de les cases del poble, les dones porten el seu pa preparat per cou-rel, hi ha un gran enrrenou, en veu-rens totes les dones volen regalar-nos un pa, a pesar de les nostres negatives sortim del poble plens de pans , habent-nos fet abans la fotografia de familia amb la meitat de la gent del polble , en aquestes terres pocs parlen frances, per el que ens comuniquem amb gestos i molt bona disposicio. Ens diem adeu amb cridories i al.legrois.
Com es habitual hi ha persones que van caminant, i esperen transport a la cerretera, nosaltres no som meing i al primer que trobem el carreguem, es un avi que ens diu que va al seguent poble, nomes parla arab pero l'hem entes, a pocs kilometres n,hi ha un altre, el que ve amb nosaltres diu que parem i ens fa l'universal gest del dit index al costat del fron fent girar la ma , ens queda clar que el segon passatger esta" pirat", pero tambe el carreguem, al cap d'un ratet hem toca l'espatlla, ja ha arribat pero ens diu que el "pirat" continua amb nosaltres, com podem li diem que s'el quedi ell, nosaltres en frances i ell amb en arab i cridant molt,que es el que solem fer cuan algu no ens enten; pero no es que siguem sorts sino que es que som estrangers.
Mes endevant trobem una familia, un matrimoni am dugues criarures, tambe els pujem, quan baixen en el poble seguent, amb molt bona voluntat ens orienten cap el nostre proper desti Cab Serrat,(no es un herror, es una coincidencia). Una platja molt bonica hon hi pasem una estona, surt un xicot i ens pregunta si volem menjar, ens ofereix uns peixos a la brasa i calamars amb suc, aprofitem per dinar-hi, per deu euros hem dinat com uns reis, ja a la tarda continuem ruta cap a Sidi Mechrig,Nefza i Tabarka hon ja hi arribem de vespre, instal.lats en un bonic hotel, sopats i cap a dormir.

dissabte, 14 de març de 2009













Bizerta 14 març 2009
Fa tres dies varem pensar "La cagaste Burt Lancaster" com diu la canço.
Varem sortir de Djerba en direccio cap al sud, buscan aquell lloc engrescador en terres saharianes cap a la ciutad de Tatouine, el paisatge es lletg la ciutat inpersonal i lletja. Per anar a veu-re les ruines de les antigues poblacions berbers, no hi ha altra remei que fer-ho amb taxi i per aixo s'ha de negociar el preu amb taxistes aprofitats, ja no volem dedicar-hi mes energies i aixo vol dir, girar cua agafar uns altres transports col.lectius amb musica arab a tota pastilla en casets que distorsionen i atabalen, agafem rumb cap el nort, parada obligatoria a mig cami a la ciutat de Sfaxs, tambe es lletja, anem a parar a un hotel que no el recomanaria ni al poca solta que diu en la guia de viatges que portem que esta prou be, no sabem perque hem sigut tan rucs de quedar-nos-hi, te una sola gracia esta a prop de l'estacio de tren, l'endema a les sis del mati n'agafem un cap a Tunes capital i sense sortir de l'estacio un altre cap al nort a la ciutat de Bizerta.
Crai quin canvi , Bicerta ens recorda Colliure amb connotacions arabs, tot es blanc i blau, te un aire de les poblacions de le costa catalana de pricipis dels anys seixanta, a la Magda l'hi ha despertat el record d'infancia de quant estiuejava a Palamos. Ens encanta la gent, els mercats, els pescadors i en general l'ambient que s'hi respira, hem decidit pasar-hi un parell o tres de dies despres farem un recorregut per totes aquestes terres del nort del pais.



dimecres, 11 de març de 2009





Houmt Souk ille Djerba 11 març 2009

Arribem a Houmt Souk, capital de l'illa, te un aire entre grec mediterrani i magrebi, el nort de l'illa es ple de complexos turistics al que no s'hi acedeix , pasejar per el poble es encantador, esta ple de petites terraces hon hi pots fer un cafe, menjar-hi ho simplement pendre el sol, nosaltres ens hem arribat al port pescador i hem fet una bona pasejada i moltes fotografies, ens ha cridat l'atencio la gran cuntitad d'anfores"gargolets", serveixen per agafar pops, van lligades les unes darrere laltre en llargues filades i es deixen dintre l'aigua, cuan es recullen solen estar plenes de pops dons es pensen que son caus en la roca.Hem estat fent petar la xerrada amb uns pescadors i molt amablement han regalat un "gagolet" a la Magda que els ha correpost fent-els-hi una fotografia i el compromis de enviarla a una adressa que ens han donat. En el poble hi ha un mercat molt tipic de productes locals, les dones de l'illa porten una indumentaria molt sigular, aquesta es la part maca de l'illa l'altre son tot el complexos turistics que hi ha a cualsevol troset de platja de sorra blanca a tot arreu del pais, kuacs, caballs, tir amb arc, patinatge etc. etc.
El proper dia escriu-rem desde Tatouine.

dilluns, 9 de març de 2009



Houmt-Souk, illa de Djerba 9 març 2009

Apunts culturals

Nota antropologica:
Es un pais musulma pero amb una certa deriba cap al laicisme, quan desdels altaveus del minaret de la mezquita els criden a l'oracio, no mes es veuen anar-hi cuatre avis, l'equivalent a les nostres yayes "beates". L'actitud de la resta de gen que hi ha per els carrers es que s'els escolten xiulant.

Nota gastronomica:
El primers dies ens va semblar que ens costaba aconseguir cous-cous,pero carai si l'hem aconseguit ja fot tres dies que en menjem cada hora d'apat, en l'hotel de Matmata que hi hem estat en regim de tota pensio a cada apat hi ha el mateig menu, bo i abundant, per dinar i per sopar els plats son els mateixos.
I els postres?......Practicament a tot el pais ens donen els mateixos postres, uns pasticets de farina i mel, farcits de datils, dinar i sopar, son molt bons, un primer cop, un segon cop, i un tercer....i aixi fins que penso que si segueixen donant-nos-en acabare per mosegar un cambrer.

Hotel Marhaba, Matmata el de les fotos, trogloditic, tipic, pintoresc, acollidor.El poble maquisim i dins d'un paisatje extraordinari.
Nota sanitaria:
El water petit d'aproximadament 70x70 cm. un cop ets a dins per poder tancar la porta tens d'estar aixarrancat amb el sanitari entre les cames; si no hi has entrat d'esquena, cosa que es normal, per girar-te hi aseuret a la taça del water s'han de fer autentics exercisis d'acrobacia; un cop asegut despres de molts esforços els genolls et toquen a la porta, l'esquena apreta el dipositi al inclinar-te per fer un xic de força el fron toca a la porta i el nas s'apintala a la maneta de tancar, un cop enllestit es recomanable estirar de la cadena amb la porta oberta, dons surt aigua per tot arrreu i el terra queda negat.


diumenge, 8 de març de 2009








Matmata 8 de març 2009
De Tozeur atravesem el Jott El Jerid, mar de sorra, sal i aigua uns 50 km. de carretera plana, recta i aixecada un parell de metrs sobres el nivell del desert. Kebili,Gabes, Matmata canvis de vehicle, d'estacions de busos i taxis compartits, ens sembla que ja hem arribat, dons no, estem a Matmata "nouvell", falten 12 km. per arribar a l'antic poble de Matmata, agafem un altre tranport i en hi acabem d'arribar, es acollonant, com si estiguesim en ple paisatge de la passio. No es el lloc hon Jesucrist va perdre les espardenyes, sino que es hon se las va comprar.
Anem a l'hotel que segons la guia es interessant, es un hotel trogloditic, com moltes cases d'aquest poble , la nostra habitacio esta dos pisos per sota terra, te el numero 13, pero com que no som supersticiosos perque porta mala sort, ens hi quedem sense manies
Avui ens hem aixecat d'hora al mati i hem anat a fer una excursio per les montanyes fins al poblet Haddej a cinc hores de cami a peu, anar i tornar. Es molt petit, agricola i tranquil, aqui van filmar-i la famosa escena de la crucificcio en masa de la pel.licula de Monty Pyton "La vida de Braian", encara que ningu sembla sapiguer-ho. hem rigut nomes d'imaginar-nos les pereipecies dels Payton foten l'animal per aquestes terres.

divendres, 6 de març de 2009









TAMERZA 6 març 2009
El lloc , el paisatje, les panoramiques tot es molt bonic i impressionant, pero sembla que el desert no ens vulgui, hem fet escursions a peu per les rodalies de Tamerza cami de Midès, lloc hon van filmar "El paciente ingles", pero el temps i la temperatura ens estan tocan el nas, especialment el vent que genera unes tempestes de sorra que redueixen la visibilitat a uns quants metres, fan cau-re les branques seques de les palmers , pero hi ha un avantatge , que tambe fan caure datils que son bonissims. De moment cambiarem de çona i ens anirem cap a la part est del desert cap a Matmata a veu-re les vivendes subterranies,"si dios y el tiempo lo permiten". Com anem fent fins ara un cop alla decidirem el que i cap on anem, ja continuarem informant sempre que sigui possible.
El nostre pas inmediat sera dema al mati agafar un tranport col.lectiu cap a Gabes i Matmata.

dilluns, 2 de març de 2009









Tozeur 2 de març
Hem estat uns dies a les illes Kerkennah, planes com un billar, tenen setce pobles, de les dinou illes que hi ha nomes dues son les habitades, les altres son molt petites, fins hi tot en algunes nomes hi ha una palmera, semblen un oasis de sorra i palmeres en mig d'un mar sempre pla, es un lloc d'una tranquilitat absoluta, en un pais molt agradable d'estar-hi.
Avui, palliça important, de Remla a les illes amb un mini bus vuit places cap al ferry, amb el ferry a Sfax, amb un altre vuit places 4 hores fins Gafsa i cambiant altre volta de transport una hora imitja mes fins a Tozeur. Per fi a les portes del dessert .
No hem fet estades entremig perque no es massa atractiu , pero el paisatje es realment bonic, tot ple d'olivers i amatllers florits.
La foto de la Magda va dedicada a la seva mare i al Moi.

divendres, 27 de febrer de 2009




Mahdia. 27 febrer 2009
Continua el fret pero ja fa sol, arribar a Mahdia es com descubrir que als turistes sens pot mantenir a ratlla, el poble antic esta instal.lat en una petita peninsula en la que nomes hi ha un petit hotel molt basic que es hon ens hem allotjat, el poble es encantador tot ell es una petita medina, amb una singularitat que no habiam vist en cap altre lloc, el cementiri esta situat al lloc mes bonic que un es pugui imaginar, a mes s'escampa per tots el indrets no edificats de la vila, sembla mes un jardi que un altre cosa, les tombes son a rras de terra i les dones s'hi asseuen a pasar l'estona soles o en companyia fent petar la xerrada.
Fora d'aqui a uns dos kilometres s'esten un mun d'hotels i apartaments d'una gran çona turistica.
Dema anem cap a Sfax per agafar un ferry per anar a les illes Kerkenna. Motiu per el que som a Tunissia, dons varem veu-re en un programa de Talhasa un reportage d'aquestes illes i els pescadors de pops i en va fer il-lusio ser-hi en directa.

dijous, 26 de febrer de 2009




Tunez capital, 25 febrer 2009
Arribats, instal.lats, mullats, menjats i dormits a punt d'agafar un tren cap a Mahdia a la costa al sud de Tunez capital.
Fot força fret i plou un quart d'hora si i un quart d'hora no, avui sembla que fa sol pero els del "lugar" ja ens han advertit que aixo de la pluja es el que toca per l'epoca, ho anirem veient.
Be hem comensat de nou aquest blog per comunicar-nos amb els amics i parents per que sapigueu de nosaltres.
Les fotografies son de l'hotel, la medina i el cafe del teatre que i fan un delicios cafe turc.

divendres, 20 de febrer de 2009

serrat







Neu al Puigmal
Sant Antoni mirant el Puigmal
Cal Janeta mirant a la vall